|
Espectroscòpi
Si la llum blanca travessa un prisma òptic, es dispersa en diferents
radiacions formant el que nomenem espectre.
A l’espectre es poden veure els set colors de l’arc de San Martí, es a dir
el vermell, taronja, groc, verd, blau añil i morat.
L’aparell de la fotografia és un espectroscòpi i ens permet analitzar la
llum. Al centre trobam l’element més important, un prisma òptic Del prisma central surten tres tubs amb
diferents funcions. El primer es diu colimador i té a l’entrada una escletxa
que es pot regular. Un segon tub que ens permet veure i analitzar la llum que
arriba del colimador i passa pel prisma. Disposa d’un sistema d lents que ens
permet enfocar adequadament l’espectre de colors produït pel prisma.
Finalment el tercer tub és una escala que es superposa a la imatge de
l’espectre i ens permet prendre referències.
A aquesta experiència hem utilitzat tubs que contenen diversos gasos. Tots
els gasos secs són mals conductors de l’electricitat. Però en condicions adequades
són capaços de conduir de forma apreciable l’electricitat. Ens basta ionitzar
el gas per aconseguir aquest efecte de conductibilitat.
Si apropam dues esferes uns 6 o 7 mm i les connectam a un corrent elèctric
molt elevat aconseguirem que els pocs ions que hi ha a l’aire es dirigiran a
l’esfera amb càrrega contrària. Això provocarà la ionització d’altres
molècules. Aquesta formació de ions en cascada provocarà un augment en la
conductibilitat de l’aire a aquesta zona i ..... Botarà l’arc entre les dues
esferes.
A la imatge hem aconseguit aquesta
diferència de potencial elevada mitjançant el rodet de Ruhmkorff.
Si
substituïm les esferes per una punxa i un pla es produirà un efluvi
elèctric. No cal tanta diferència de potencial per produir l’efluvi.
Ara que ja sabem com es fan
conductors els gasos ens centrarem en aquestes petites ampolles que connectades
al corrent produït pel rodet de Ruhmkorff. Produeixen llums de diferents
colors, sempre depenent del gas enrarit que hi ha al seu interior.
Dins l’aire aquests efluvis agafen una
coloració rosada. Dins argó es blavosa,
El neó les produeix d’un vermell intens. Això es fa servir als rètols
lluminosos que es posen al carrer i que es diuen tubs de neó.
L’espectroscopi ens pot servir per determinar les substàncies que es troben
a l’interior d’aquests tubs. L’espectre ens permetrà identificar elements fins
i tot si estan presents en molt petita quantitat.
Tipus d’espectres:
Espectres d’emissió. Són els produïts
per objectes lluminosos sense cossos absorbents. Es poden dividir en, continus
(es veuen tots els colors de l’espectre)
Espectres de ratlles brillants.
Corresponen als produïts per elements gasosos a altes temperatures i baixa
pressió. Bastarà apropar substàncies fàcilment vaporitzables a la flama del
Bunsen . A la imatge veurem ratlles brillants. Pe exemple si la substància
conté sodi apareixerà una ratlla groga.
Espectres moleculars. Els
espectres de franges depenen de l’estructura molecular que les forma.
Espectres d’absorció: Es produeixen si observam la llum blanca a través
d’alguna substància que serà la que no deixarà passar determinades longituds
d’ona.
Espectres de ratlles negres. Las
ratlles negres es corresponen amb les brillants que el mateix element produeix
en un espectre d’emissió..
| 
Menú